Barcelona · Esquirols

Vora mar hi ha una gran dama,
que no para de filar,
un sospir en cada onada
i en cada vela un hereu se n'hi va.

Un sospir en cada onada
i en cada vela un hereu se n'hi va.

Cada vela li duu seda
i li pren un cabell d'or,
mentre fila i mentre broda
per a les reines mocadors.
Mentre fila i mentre broda
per a les reines mocadors.

I quin do us han dat les reines
que us faran perdre el bon color'
entre riu i riu estesa,
prínceps i lladres us roben l'amor.
Entre riu i riu estesa,
prínceps i lladres us roben l'amor.

Ni un ponent no us fa somriure
ni un llevant no us fa plorar,
heu perduda l'ocellada
i la tonada que us van ensenyar.
Heu perduda l'ocellada
i la tonada que us van ensenyar.

D'una barca vela blanca,
i d'un cel per respirar,
i de l'ona que us acarona,
gran senyora, què ens quedarà'
I de l'ona que us acarona,
gran senyora, què ens quedarà'