El primer arbre del bosc · Blaumut

Era un lloc petit, no hi cabien els mobles
la finestra, un quadre exacte d'en Magritte
el sofà es mirava la novel·la,
i en va perdre el fil

I passaven nits com passen els cotxes
la bombeta equilibrista sobre el buit,
tripulant la pols damunt les coses
pel pes de l'oblit

La lluna ve, la lluna va
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son

De cara a vent o cara a mar,
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc

L'almirall perdut en una gotera
navegava dins la closca d'una nou
la deriva és només un poema,
el cubell del pou

La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son

De cara a vent o cara a mar
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc