L'enamorada desesperada · Lídia Pujol

Tinc la vida molt tristeta
sense alegria ni goig
i tan se me'n donaria
que déu m'envies la mort

Quan jo n'era petiteta
en tu l'amor vaig posar
i ara no l'en puc entreure
ni amb cadenes del meu cor

No me venies a veure
passaves pel meu carrer
i ara ma vindràs a veure
i al meu enterro primer

Quan sentis tocar campanes
aguaita pels carrers
en vorer els llantus dels pares
dels pares i germanes també

Les germanes aniran negres
passaran pel teu davant
i encara que tu no em vegis
te'n farà una pena gran

Si déu t'envia una filla
pensa-li posar el meu nom
que quan la cridis en ella
amb mi sempre hi pensaràs

Quan ma fiquin a la tomba
fixa't bé o ma posaran
perquè ma vinguis a veure
la diada de tots Sants