Lluna negra · Sangtraït

quan bufa el vent,
no saps que et parla'
duu el gust del meu alè
fins els teus llavis

quan bufa el vent
jo et vinc a veure,
no puc sentir el que dius
però sé el que sents

em dones la ma,
com temps abans
la teva olor puc recordar
com cada nit que et vull somiar

però el somni és temps,
no passa en va,
va fent forats que es tornen pou
somiar, per a mi, és morir d'amor

lluna negra,
forat d'absències,
porteu-me fins el pou
fred d'un mirall

llums i tenebres,
ombres que es besen,
sento el soroll del mar
suau dins la pell