Love song · Antònia Font

S'aire l'atravessa amb un minut
i un avió de ferro bimotor,
vola més enllà dels níguls
a nou coma cinc mil peus d'altitud, latitud sud

Mos precipitam damunt París,
i sa maniobra és en descens,
he d'escriure un vers un moment
diria que es teus llavis són hiverns i somriures

(solo teclat)


I es cel se perd en si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten.
Com es pols i s'equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista

Es meu eclipsi total,
sa meva love song,
es meu suïcidi mental,
ballam un fox trot